La història d'un transport inmaterial, el navegador.

El primer navegador, desenvolupat en el CERN a la fi de 1990 i principis de 1991 per Tim Berners-Llig, era bastant sofisticat i gràfic, però només funcionava en estacionis NeXT. El navegador Mosaic, que funcionava inicialment en entorns UNIX sobre X11, va anar el primer que es va estendre degut al fet que aviat el NCSA va preparar versions per a Windows i Macintosh. No obstant això, poc més tard va entrar en el mercat Netscape Navigator que ràpidament va superar en capacitats i velocitat a Mosaic. Aquest navegador té l'avantatge de funcionar en gairebé tots els UNIX, així com en entorns Windows. Estimació de l'ús en el període 1996-2006 . Internet Explorer (anteriorment Spyglass Mosaic) va ser l'aposta tardana de Microsoft per a entrar en el mercat i avui dia ha aconseguit desbancar al Netscape Navigator entre els usuaris de Windows. En els últims anys s'ha viscut una autèntica explosió del nombre de navegadors, que oferixen cada vegada major integració amb l'entorn de finestres en el qual s'executen. Netscape Communications Corporation va alliberar el codi font del seu navegador, naixent així el projecto Mozilla. Finalment Mozilla va ser reescrito des de zero després de decidir-se a desenvolupar i usar com base un nou conjunt de widgets multiplataforma basat en XML cridat XUL i això va fer que trigués bastant més a aparèixer del previst inicialment, apareixent una versió 1.0 de gran qualitat i per a moltíssimes plataformes alhora el 5 de juny del 2002 . A la fi de 2004 apareix en el comprat Firefox, una branca de desenvolupament de Mozilla que pretén fer-se amb part del mercat d'Internet Explorer. Es tracta d'un navegador més lleuger que el seu germà major. El 2 de Setembre del 2008 Google Chrome va veure la llum. El navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base en components de codi obert com el motor de renderizado de WebKit i la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework). Google Chrome és el tercer navegador més utilitzat en Internet i actualment posseïx una quota de mercat del 4,63%.1 Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome")

La història d'un transport vertical, l'ascensor.

En el segle XIX es va desenvolupar una gran demanda d'un mecanisme per a pujar i baixar mercaderies i gent. A mesura que es van anar construint edificis més alts, la gent es va sentir menys inclinada a pujar escales empinades. Els grans magatzems van començar a prosperar, i va sorgir la necessitat d'un aparell que traslladés als clients d'un pis a un altre i emprés un mínim d'esforç. El primer inventor que va fer la demostració d'un satisfactori sistema elevador de passatgers va resultar ser un nord-americà de Vermont, cridat Elisha Otis. El 30 d'agost de 1957 es va iniciar el sistema de portes automàtiques en els ascensors de passatgers, fent que el procés d'obrir i tancar la porta s'eliminés. Per estrany que sembli, el talent de Elisha Otis menjo dissenyador es va descobrir mentre ell treballava com mestre mecànic en una fàbrica d'armadures de llits de Albany, Nova York, I.O.A. Ell va inventar diversos dispositius que estalviaven treball, i per això va ser enviat A Yonkers, Nova York, on podria utilitzar-se millor la seva aptitud. Allí va dissenyar i va construir el primer ascensor que incloïa un mecanisme automàtic de seguretat, en cas que hagués alguna avaria en el cable. Per a 1853 havia establert el seu propi negoci de fabricar ascensors. L'any següent Otis va fer la demostració d'aquest invent en una exposició que es va portar a terme a Nova York.

Els primers transports de malalts.

Hi ha evidències de transports forçats de malalts mentals i de lepra en l'Antiguitat. La primera evidència d'una ambulància data del segle X i va ser construïda pels anglosaxons. Aquesta consistia en una hamaca emplaçada en un carro llençat per cavalls. Durant les Croades del segle XI, l'Ordre de Malta va establir hospitals per a atendre als ferits de les batalles en Terra Santa, encara que no hi ha evidències clara que aportin dades sobre com arribaven els ferits als hospitals Posteriorment, els normandos van utilitzar hamaques portades per cavalls per a dur als malalts. El servei d'ambulància mitjançant cavalls va continuar amb algunes variacions fins al segle XX.

Els primers passos del tanc.

El tanc va néixer en la primera Guerra Mundial com a conseqüència de la guerra de trinxeres, protegides per filats i metralladores, que feien fracassar els assalts convencionals d'infanteria i causaven pèrdues espantoses. L'exèrcit britànic introduïx la nova arma a França camuflant-la com tancs d'aigua i d'aquí li va quedar el nom, encara que també se li sol denominar carro de combat. Els primers tancs tenien un blindatge molt pobre, que solament podia resistir impactes d'armes lleugeres, no podien superar la velocitat d'un soldat caminant a pas lleuger i tenien una autonomia de poc més d'una vintena de Km. Estaven construïts amb xapes d'acer reblat i al rebre ràfegues de metralladora saltaven fragments metàl·lics en l'interior, pel que els tripulants solien dur màscares, guants i armilles de cota de malla. Els britànics dividien els tancs en "mascles" i "femelles", els primers amb un parell de petits canons, un a cada costat, per a atacar posicions fortificades, i un parell de metralladores, els altres amb mitja dotzena de metralladores. Els seus costats tenien forma similar a paral·lelograms col·locats sobre un costat, perfil pensat per a poder travessar les trinxeres.

Una nova era. Els híbrids.

Un vehicle híbrid' és un vehicle que pot funcionar amb més d'una font d'energia. Normalment s'utilitza aquest terme per a designar els automòbils que poden funcionar amb motors elèctrics i de combustió. En el qual l'energia elèctrica que l'impulsa prové de bateries i, alternativament, d'un motor de combustió interna que mou un generador. Normalment, el motor també pot impulsar els rodes de forma directa. Actualment però hi ha més combinacions, tenim cotxes híbrids amb motors pneumàtic combustió i un híbrid pneumàtic elèctric. En el disseny d'un automòbil híbrid, el motor tèrmic és la font d'energia que s'utilitza com última opció, i és disposa d'un sistema elèctric per determinar quin motor utilitzar, i quan fer-ho. En el cas d'híbrids gasolina-elèctrics, quan el motor de combustió interna funciona, ho fa amb la seva màxima eficiència. Si és genera més energia de la necessària, el motor elèctric s'utilitza com a generador i carrega la bateria del sistema. En altres situacions, funciona només el motor elèctric, alimentant-se de l'energia guardada als bateries. N'hi ha alguns en què és possible recuperar l'energia cinètica en la frenada i la converteix en energia elèctrica.

THE SPACEFLIGHT!

The realistic dream of spaceflight dated back to Konstantin Tsiolkovsky, however Tsiolkovsky wrote in Russian, and this was not widely influential outside Russia. Spaceflight became an engineering possibility with the work of Robert H. Goddard's publication in 1919 of his paper 'A Method of Reaching Extreme Altitudes'; where his application of the de Laval nozzle to liquid fuelled rockets gave sufficient power that interplanetary travel became possible. This paper was highly influential on Hermann Oberth and Wernher Von Braun, later key players in spaceflight.

The first human spaceflight was achieved with the Soviet space program's Vostok 1 mission in 1961. The lead architects behind the mission were Sergei Korolev and Kerim Kerimov, with Yuri Gagarin being the first astronaut. Kerimov later went on to launch the first space docks (Cosmos 186 and Cosmos 188) in 1967 and the first space stations (Salyut and Mir series) from 1971 to 1991.[3][4] The first spaceflight to the Moon was achieved with NASA's Apollo 11 mission in 1969, with Neil Armstrong and Buzz Aldrin being the first astronauts on the Moon. The history of transportation is largely one of technological innovation. Advances in technology have allowed people to travel farther, explore more territory, and expand their influence over larger and larger areas. Even in ancient times, new tools such as foot coverings, skis, and snowshoes lengthened the distances that could be traveled. As new inventions and discoveries were applied to transportation problems, travel time decreased while the ability to move more and larger loads increased. Innovation continues today, and transportation researchers are working to find new ways to reduce costs and increase transportation efficiency.

La primera motocicleta.

El nord-americà Sylvestre Howard Roper (1823-1896) va inventar un motor de dos cilindres a vapor (accionat per carbó) en 1867. Aquesta pot ser considerada la primera motocicleta, si es permet que la descripció d'una motocicleta inclogui un motor a vapor. Rèplica de la Reitwagen de Daimler-Maybach. Wilhelm Maybach i Gottlieb Daimler van construir una moto amb quadre i quatre rodes de fusta i motor de combustió interna en 1885. La seva velocitat era de 18 km/h i el motor desenvolupava 0,5 cavalls. Gottlieb Daimler va usar un nou motor inventat per l'enginyer Nikolaus August Otto. Otto va inventar el primer motor de combustió interna de quatre temps en 1876. Ho va cridar ?Motor de Cicle Otto? i, tan prompte com ho va completar, Daimler (antic empleat de Otto) ho va convertir en una motocicleta que alguns historiadors consideren la primera de la història.

LA RODA... UN INVENT QUE VA CANVIAR-HO TOT!

 La roda: un dels invents més importants de la història. 3500 – 3000 aC A Mesopotàmia Construïda per necessitat de desplaçar-se, i desplaçar objectes, més rapidament i amb més facilitat. Disc de fusta amb un forat central per a insertar-les en un eix. Roda amb radis (va permitir la construcció de vehícles més ràpids i lleugers).
 L’evolució dels transports amb rodes apareix en el 3500 aC, el carro: apareix entre el 2000-1200 aC, el cotxe: apareix en el 1769, el tren a vapor: apareix en el 1804, la bici: apareix en el 1818, la moto: apareix en el 1867, l'avió: apareix en el 1890 aquests transports són els més importants amb rodes, però també hi ha d’altres que es fan servir no només com a transport de persones sinò com a eina de treball o d’oci (vaixells, patins, cotxes de carreres, motos, etc.)

El principi d'una moda. L'skate.

Els primers tipus de taules eren en realitat com scooters (semblances als quals ara coneixem com patins del diable). Aquestes construccions, de principis de segle XX destacaven per dur rodes de patins clavades a una fusta, la qual normalment tenia una caixa de fusta clavada amb manijas, poc aerodinamico i inestable. Durant les següents cinc dècades, va anar canviant l'aparença del scooter, van treure la caixa i van començar a posar rodes de metall. Centenars de patins van ser desmuntats i units a planxes de fusta. En la dècada del 50 els eixos van sofrir modificacions i els riders van començar a maniobrar més fàcilment. Juntament amb l'augment en la popularitat del surf en 1959 el primer Roller Derby Skateboard estava a la venda. Van començar a usar-se rodes d'una espècie d'argila i al costat del surf va començar a prendre consistència.

EL PRIMER FERROCARRIL A CATALUNYA!

Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la primera meitat del segle XIX. El primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol fou entre entre Güines i L'Havana a Cuba (aleshores colònia espanyola). Allà era on Miquel Biada un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit i fou un dels convidats a la inauguració. Veient els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar la seva vila natal (Mataró) amb Barcelona. Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire interès veient-se obligat a recórrer al estranger per obtenir el finançament necessari. A Londres es reuní amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. Roca li encantà el projecte i usà els seus contactes per trobar el finançament. El 1843 quan ja tenien el projecte encarrilat demanaren la concessió del ferrocarril al govern, la qual els hi fou concedida el 13 d'agost de 1843. Aleshores fou el moment de crear la societat per la construcció i explotació. Després que Biada hagués de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es constituí la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona. Finalment el primer ferrocarril de la Península Ibèrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectació. Lamentablement Biada no va poder veure complert el seu somni, ja que morí uns mesos abans.

El primer transport amfibi.

Alguns dels vehicles amfibis els més primerencs possibles sabuts eren els carros amfibis, la invenció dels quals s'acredita al príncep napolitano notori Raimondo digues Sagno de Sansevero (ca. 1750) o Sir Samuel Bentham (1781). El vehicle amfibi automotor primer sabut, una llanxa a remolc de dragatge rodada vapor-accionada, va nomenar Orukter Amphibolos, va ser concebut i construït prop Estats Units inventor Oliver Evans en 1805, encara que es disputa per a haver viatjat amb èxit sobre terra o aigua sota el seu propi vapor. Encara que és confús qui (i on i quan) va construir el primer amfibi combustió-engined, en tota la probabilitat el desenvolupament de vehicles amfibis accionats no va començar fins a 1899. Fins als últims anys 20 els esforços d'unificar un vaixell i automòbil va venir sobretot baix simplement a posar les rodes i els arbres en un casc del vaixell, o a aconseguir un balanceig xassís per a surar barrejant a vaixell-com casc amb el marc del cotxe.

El primer transport sobre l'aigua.

Les primeres embarcacions van ser només basses i flotadors fins que es va inventar un tronc perforat per dins, sent aquest el primer vaixell. Els antics romans, per exemple, utilitzaven embarcacions de vela equipades amb diversos bancs de rems per a transportar als seus exèrcits fins a Cartago i altres fronts d'operacions. La construcció de vaixells i l'aparell i manipulació de les veles van ser millorant amb el temps. Aquests canvis, juntament amb la incorporació de la brúixola, van fer possible la navegació en mar obert sense albirar la costa. Igual que succeïa durant l'edat antiga en el Mediterrani i altres zones del món, el fet que els assentaments colonials a Amèrica estiguessin establerts, en general, en les costes, els rius o els llacs, va anar a causa i conseqüència que les primeres rutes de transport en les colònies fossin les vies fluvials naturals, i les maneres més eficients de viatge es realitzessin per vaixell.

EL PRIMER TRANSPORT!

El primer mitjà de transport dels éssers humans va ser anar a peu i natació. Amb la domesticació dels animals es presenta una nova manera de transportar càrrega en forma de mercaderies o de passatgers, carregant el pes a transportar als animals que puguin portar la càrrega. L'ajuda dels animals permeté la comunicació i l'habitatge de zones que l'ésser humà no hagués pogut assolir per sí mateix fins a l'aparició d'altres mitjans motors. Segons els territoris, es domesticaren els animals compactes i amb millors capacitats de càrrega per al transport; l'ase, els camells, dromedaris, bous, rens, iacs, elefants, búfals, llames, són alguns dels animals que es feien servir per tal de portar càrregues fins i tot travessant els llocs més hostils.

El primer vol en avió.

Al llarg de la història, l'ésser humà ha tingut el somni de poder volar, per això s'han anat portant a terme diferents experiments. En el segle V es va dissenyar el primer aparell volador, l'estel i en el segle XVI, Leonardo da Vinci, a partir de l'estudi del vol dels ocells, va anticipar diversos dissenys que després van resultar realizables. Però no va anar fins al 17 de desembre de 1903, quan els germans Wright van aconseguir volar en una nau més pesada que l'aire i propulsada per un motor, a la qual van cridar Volador III. L'aparell va fer un recorregut de 284 metres en 59 segons, en els pujols de Kill Devil, Carolina del Nord (EUA). En Europa, no és fins a novembre de 1906 quan un aviador brasiler assoleix volar al llarg d'una distància de 220 metres.