La història d'un transport inmaterial, el navegador.

El primer navegador, desenvolupat en el CERN a la fi de 1990 i principis de 1991 per Tim Berners-Llig, era bastant sofisticat i gràfic, però només funcionava en estacionis NeXT. El navegador Mosaic, que funcionava inicialment en entorns UNIX sobre X11, va anar el primer que es va estendre degut al fet que aviat el NCSA va preparar versions per a Windows i Macintosh. No obstant això, poc més tard va entrar en el mercat Netscape Navigator que ràpidament va superar en capacitats i velocitat a Mosaic. Aquest navegador té l'avantatge de funcionar en gairebé tots els UNIX, així com en entorns Windows. Estimació de l'ús en el període 1996-2006 . Internet Explorer (anteriorment Spyglass Mosaic) va ser l'aposta tardana de Microsoft per a entrar en el mercat i avui dia ha aconseguit desbancar al Netscape Navigator entre els usuaris de Windows. En els últims anys s'ha viscut una autèntica explosió del nombre de navegadors, que oferixen cada vegada major integració amb l'entorn de finestres en el qual s'executen. Netscape Communications Corporation va alliberar el codi font del seu navegador, naixent així el projecto Mozilla. Finalment Mozilla va ser reescrito des de zero després de decidir-se a desenvolupar i usar com base un nou conjunt de widgets multiplataforma basat en XML cridat XUL i això va fer que trigués bastant més a aparèixer del previst inicialment, apareixent una versió 1.0 de gran qualitat i per a moltíssimes plataformes alhora el 5 de juny del 2002 . A la fi de 2004 apareix en el comprat Firefox, una branca de desenvolupament de Mozilla que pretén fer-se amb part del mercat d'Internet Explorer. Es tracta d'un navegador més lleuger que el seu germà major. El 2 de Setembre del 2008 Google Chrome va veure la llum. El navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base en components de codi obert com el motor de renderizado de WebKit i la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework). Google Chrome és el tercer navegador més utilitzat en Internet i actualment posseïx una quota de mercat del 4,63%.1 Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específiques. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interfície gràfica d'usuari ("chrome")

La història d'un transport vertical, l'ascensor.

En el segle XIX es va desenvolupar una gran demanda d'un mecanisme per a pujar i baixar mercaderies i gent. A mesura que es van anar construint edificis més alts, la gent es va sentir menys inclinada a pujar escales empinades. Els grans magatzems van començar a prosperar, i va sorgir la necessitat d'un aparell que traslladés als clients d'un pis a un altre i emprés un mínim d'esforç. El primer inventor que va fer la demostració d'un satisfactori sistema elevador de passatgers va resultar ser un nord-americà de Vermont, cridat Elisha Otis. El 30 d'agost de 1957 es va iniciar el sistema de portes automàtiques en els ascensors de passatgers, fent que el procés d'obrir i tancar la porta s'eliminés. Per estrany que sembli, el talent de Elisha Otis menjo dissenyador es va descobrir mentre ell treballava com mestre mecànic en una fàbrica d'armadures de llits de Albany, Nova York, I.O.A. Ell va inventar diversos dispositius que estalviaven treball, i per això va ser enviat A Yonkers, Nova York, on podria utilitzar-se millor la seva aptitud. Allí va dissenyar i va construir el primer ascensor que incloïa un mecanisme automàtic de seguretat, en cas que hagués alguna avaria en el cable. Per a 1853 havia establert el seu propi negoci de fabricar ascensors. L'any següent Otis va fer la demostració d'aquest invent en una exposició que es va portar a terme a Nova York.

Els primers transports de malalts.

Hi ha evidències de transports forçats de malalts mentals i de lepra en l'Antiguitat. La primera evidència d'una ambulància data del segle X i va ser construïda pels anglosaxons. Aquesta consistia en una hamaca emplaçada en un carro llençat per cavalls. Durant les Croades del segle XI, l'Ordre de Malta va establir hospitals per a atendre als ferits de les batalles en Terra Santa, encara que no hi ha evidències clara que aportin dades sobre com arribaven els ferits als hospitals Posteriorment, els normandos van utilitzar hamaques portades per cavalls per a dur als malalts. El servei d'ambulància mitjançant cavalls va continuar amb algunes variacions fins al segle XX.

Els primers passos del tanc.

El tanc va néixer en la primera Guerra Mundial com a conseqüència de la guerra de trinxeres, protegides per filats i metralladores, que feien fracassar els assalts convencionals d'infanteria i causaven pèrdues espantoses. L'exèrcit britànic introduïx la nova arma a França camuflant-la com tancs d'aigua i d'aquí li va quedar el nom, encara que també se li sol denominar carro de combat. Els primers tancs tenien un blindatge molt pobre, que solament podia resistir impactes d'armes lleugeres, no podien superar la velocitat d'un soldat caminant a pas lleuger i tenien una autonomia de poc més d'una vintena de Km. Estaven construïts amb xapes d'acer reblat i al rebre ràfegues de metralladora saltaven fragments metàl·lics en l'interior, pel que els tripulants solien dur màscares, guants i armilles de cota de malla. Els britànics dividien els tancs en "mascles" i "femelles", els primers amb un parell de petits canons, un a cada costat, per a atacar posicions fortificades, i un parell de metralladores, els altres amb mitja dotzena de metralladores. Els seus costats tenien forma similar a paral·lelograms col·locats sobre un costat, perfil pensat per a poder travessar les trinxeres.