Els primers passos del tanc.

El tanc va néixer en la primera Guerra Mundial com a conseqüència de la guerra de trinxeres, protegides per filats i metralladores, que feien fracassar els assalts convencionals d'infanteria i causaven pèrdues espantoses. L'exèrcit britànic introduïx la nova arma a França camuflant-la com tancs d'aigua i d'aquí li va quedar el nom, encara que també se li sol denominar carro de combat. Els primers tancs tenien un blindatge molt pobre, que solament podia resistir impactes d'armes lleugeres, no podien superar la velocitat d'un soldat caminant a pas lleuger i tenien una autonomia de poc més d'una vintena de Km. Estaven construïts amb xapes d'acer reblat i al rebre ràfegues de metralladora saltaven fragments metàl·lics en l'interior, pel que els tripulants solien dur màscares, guants i armilles de cota de malla. Els britànics dividien els tancs en "mascles" i "femelles", els primers amb un parell de petits canons, un a cada costat, per a atacar posicions fortificades, i un parell de metralladores, els altres amb mitja dotzena de metralladores. Els seus costats tenien forma similar a paral·lelograms col·locats sobre un costat, perfil pensat per a poder travessar les trinxeres.